Les noies són guerreres

La israeliana Gal Gadot vista per exemple a la comèdia Espiando a los vecinos amb Jon Hamm (Mad Men) aconsegueix convertir-se –i ell també– en objecte de desig tan sols amb la seua magnètica presència. La part bona de Gal Gadot és que representa a la perfecció una heroïna de còmic clàssic com és la Dona Meravella creada per William Moulton Marston el 1941 per a l’editorial DC, que té entre les seues files personatges tan populars com Superman o Batman. D’aquesta manera, la realitzadora Patty Jenkins treu un partit enorme a l’actriu, acompanyada per una història que es desmarca de la sempiterna crònica de superherois que deixen ciutats –principalment americanes– pràcticament en ruïnes en la contradictòria voluntat de salvar els habitants. La que posteriorment es convertirà en Wonder Woman és Diana, una princesa amazona en estat d’aprenentatge en una illa allunyada dels homes i d’Hades, el déu de la guerra, generador del mal que fan els homes. Un pilot i espia anglès aterrarà a la seua vida i tot farà un gir total. La intrèpida guerrera, alhora que inicia un romanç amb el sacrificat noi de la pel·lícula, entra de ple en la guerra de trinxeres de la Primera Guerra Mundial, amb la decidida intenció de posar fi als plans d’un pèrfid general alemany i amb el terrible experiment d’una científica amb velats trets d’Elena Anaya, i de passada, trobar el poderós Hades i barallar-se acaloradament amb ell. Se li podrien buscar claus feministes a la pel·lícula, així com sentències sobre la malignitat de l’home, malgrat que Wonder Woman, és davant de tot un espectacle –malgrat el seu faller tram final– que aporta frescor a l’univers dels superherois.