Animals i animals

Ens diferenciem de la resta dels animals perquè sent-ho, som racionals, pensem i tenim la qualitat d’utilitzar la lògica, d’entendre’ns entre nosaltres. La casa de la esperanza tracta sobre les diferents classes d’animals i els seus actes.

A la Varsòvia prèvia a la invasió nazi, tot és idíl·lic. Una família que posseeix un parc zoològic viu feliç entre les diferents espècies que cuiden. Però vindrà la guerra, les bèsties uniformades, feres que tractaran d’altres a com febles animals destinats al sacrifici, la població jueva aïllada al gueto. Davant de la desesperació i la mort, els zoòlegs convertiran els recintes i les gàbies en llocs de clandestinitat, de salvació per a més de tres-cents jueus, arrencats de les grapes alemanyes. Un fet real –gairebé tot el que veiem en cine porta ja aquest enunciat– que convertirà el matrimoni en justos entre les nacions, com aquell Oskar Schindler de l’extraordinària pel·lícula de Steven Spielberg.

La realitzadora Niki Caro utilitza el talent de Jessica Chastain per donar a la pel·lícula el just to dramàtic que se li escapa quan la cineasta vol reflectir un terrible malson general, un perill constant, un aire d’intriga latent, adornant la trama d’atmosfera fulletonesca que no apel·la a l’emoció i en la qual personatges com l’oficial nazi, encarnat per Daniel Brühl, es debat entre el seu amor pels animals, el seu desig amorós i un paper de fera cruel que, de tant en tant, s’edulcora per assolir els moments més ficticis d’uns fets històrics.

Al final, el que queda per destacar alguna cosa és la tendresa animal, la seua evident fragilitat, davant de la natural bestialitat d’uns homes sobre els altres.