Trets, cotxes i música

Al començament del film, quan se’ns presenta el jove protagonista, tot està tan posat, tan coreografiat, tan videoclip, que un mira enrere buscant la porta de sortida. Però, després, la cosa s’escalfa, s’accelera, posant adrenalina a una pel·lícula que ja no para de rugir al so dels motors, d’una bona selecció de temes musicals i atracaments i trets per donar i regalar.

El realitzador Edgar Wright, que ens va fer riure amb pel·lícules com Zombies party, Arma fatal o Bienvenidos al fin del mundo, sempre amb la parella actoral composta per Simon Pegg i Nick Frost, es posa de ple en el cine d’acció amb aquest treball sobre un noi amb un trauma al damunt, conductor de lladres i assassins –l’ordre no importa, tots són psicòpates–, que és una fera al volant, sempre escoltant música a través dels auriculars, s’enamora d’una cambrera –un romanç a l’estil d’Amor a quemarropa– i intenta redimir-se dins un veritable vendaval de violència. Baby driver és una pel·lícula que encaixa amb un espectador contemporani, actiu, connectat, que necessita nous llenguatges cinematogràfics per sentir-se còmode. Que es troba més a prop del soroll i l’eixordadora fúria de Fast & Furious que de cremar pneumàtic pels costeruts carrers de San Francisco de mans de Steve McQueen a Bullit, títol referencial per als més veterans. Lluny de la melancolia de Ryan Gosling en la magnífica Driver, Edgar Wright –que se situa a prop de l’estil excitat del seu compatriota Guy Ritchie– ha compost, amb unes aparicions de primer nivell com les de Kevin Spacey, Jamie Foxx o Jon Hamm, una pel·lícula enèrgica, agressiva i farcida de cançons per a gaudi d’un públic renovat.