CRÍTICADECINE
Els amos de la gran ciutat
Aquest és un documental realitzat des de l’admiració més incondicional cap als gats, cap a aquests felins que trepitgen la Terra des de la nit dels temps, que ronquen des de les altures, que es barregen amb la gent per carrerons i mercats, que dormen sobre els tendals o miolen entre les roques esperant l’arribada dels vaixells pesquers.
Ells són els amos anònims d’una ciutat mil·lenària, Bizanci, Constantinoble, Istanbul, on cada pedra té una història sobre civilitzacions, sobre imperis, sobre els homes i sobre els gats que són inseparables d’una cultura turca que hi conviu en una aliança misteriosa i espiritual amb prou feines perceptible, tan lleugera com aquests petits felins buscant aliment i col·laboració entre les taules d’un cafè.
Gatos de Estambul té l’habilitat d’acompanyar-ne set per les venes de la metròpoli, aportant personalitats molt diverses, buscant-se la vida entre aliats que veuen en aquests animals l’ànima de la ciutat. Ceyda Torum no ha visitat palaus, ni zones acomodades de l’urbs, sinó que llisca per llocs on el treballador comú i les venedores de fruites i espècies mostren la seua estima cap als seus orgullosos amics.
No hi ha aquí una veu en off que parla des de la neutralitat, sinó que són els mateixos habitants els que descriuen cada exemplar, des del gat amb posat aristocràtic fins al caçador, el més fidel, la que cuida amb cura la seua llorigada o la sempre enutjada psicòpata. Amb una minuciosa i cuidada fotografia, aquest film ens transporta fins als dominis d’una espècie tan arrelada a Istanbul, que la seua sola presència és i ha estat durant segles un dels seus signes d’identitat més importants.