Teoria de l’excés

Amb aquesta mena d’arguments, només hi ha un camí, treure comicitat entre tret i tret o fer de l’excés la fórmula per acumular una successió d’escenes esbojarrades. Ryan Reynolds és un guardaespatlles en hores baixes; Samuel L. Jackson, un assassí a sou que ha de testificar davant del tribunal de la Haia contra un genocida exgovernador de Bielorússia que té una legió de pinxos a la caça tant del protector com del criminal i que, per la seua part, es porten com el gos i el gat, i, pel mig, les respectives dones, una agent de la Interpol (Elodie Yung) i una llenguallarga amb males puces (Salma Hayek). Amb El otro guardaespaldas, el cartell del qual recorda Kevin Costner protegint Whitney Houston, el realitzador australià Patrick Hughes continua fent honor a les seues claus cinematogràfiques ja vistes a Els mercenaris, potser aquella amb més múscul però sense deixar la seua afició de destrossar cotxes, oferir innombrables baralles, omplir-ho tot d’explosions i trets fins a la sacietat entre persecucions d’alt voltatge per Londres i Amsterdam, sense deixar canya dreta. Samuel L. Jackson hi posa broma i practica amb eficiència l’art de matar la cosa, i s’apunta un títol més en la ja inacabable filmografia, mentre que Ryan Reynolds, amb cara angelical, també reparteix estopa amb idèntica eficàcia. Podrien inaugurar un cementiri i posar el cartell de complet en el temps que dura aquesta cinta que, amb els camions bomba, els intents d’atemptat en ciutats europees i sembrant el caos pels carrers es posa a l’ull de l’huracà en uns moments molt delicats. Però bé, això és ficció, violenta i pretesament còmica, sense més ni més.