Crims victorians

Les històries amb atmosfera victoriana, de barris londinencs entre la boira i la brutícia, de carruatges i dandis que es barregen amb la fauna portuària on proliferen prostitutes, pinxos, mariners borratxos i grollers teatres de music-hall, són caldo de cultiu d’un cine que gairebé sempre desemboca en una onada d’assassinats a l’estil de Jack l’Esbudellador. En secrets i pistes com si del Cluedo es tractés i on un inspector d’una primigènia Scotland Yard amb reminiscències de Sherlock Holmes s’involucra en casos que s’entreteixeixen i apunten cap a diverses direccions. Són pel·lícules d’intriga detectivesca com The Limehouse Golem, que tenen tendència a la miscel·lània. Per exemple, aquí s’adapta la novel·la de Peter Ackroyd Dan Leno and the Limehouse Golem (1994), ambientada el 1880, en què la llegenda jueva del gólem, el Karl Marx en persona com un dels sospitosos dels brutals crims que assolen un barri degradat de Londres; els successos reals de la carretera de Ratcliff i de John Williams, esbudellador d’un bon nombre de persones el 1811 i en qui es va inspirar P. D. James per escriure La octava víctima; la presència de Dan Leno, actor còmic de l’època, o el llibre del sarcàstic escriptor Thomas de Quincey Del asesinato considerado como una de las Bellas Artes, que al film guarda la clau de la cal·ligrafia de l’assassí, convergeixen en una rocambolesca crònica de successos en què els gelos, les pistes falses, el teatre mordaç i els continuats flashbacks

promouen misteris i crims per desxifrar. En definitiva, amb una ambientació notable, al final de tot, The Limehouse Golem tendeix a ofegar-se en els remolins que ella mateixa provoca.