La vida imaginada

El realitzador Manuel Martín Cuenca té un do innat per colar-se a les entreteles dels personatges que presenta, aconseguint que el més tèrbol sembli rutinari i viceversa. El seu cine pertorba, i molt, sense gairebé moure’s de petits espais i, sobretot, dotant de quotidianitat éssers terrorífics, com ja vam poder veure a l’excel·lent Caníbal i, ara, a El autor, pel·lícula en la qual Javier Gutiérrez interpreta un home a qui la vida només li mostra el revers, enganyat per una esposa que assoleix l’èxit literari sense gairebé despentinar-se –almenys escrivint– i que li ha trepitjat la glòria de ser un escriptor de veritat, una cosa que el personatge anhela. Ell és l’autor, el que aprèn de la mundanitat, que fa de les petites coses la base en la qual s’ha d’assentar la seua novel·la i, per això, no dubtarà a transfigurar el seu entorn, a convertir-se en un xafarder de pati interior, a manipular els que l’envolten per alimentar els seus personatges, a esdevenir un home cruel distorsionant realitats. La metxa s’encén quan el seu professor d’escriptura –magnífic com sempre Antonio de la Torre–, entre sever tutor i vividor descarat, l’anima a mirar les coses des de la realitat i a escriure-les traient-li els aires de fabulador amb ínfules criticant-lo: però qui es diu Callahan a Sevilla? La seua tasca es converteix en obsessiva i, d’aquesta manera, es va teixint una teranyina en la qual cada ésser anònim, cada habitant de l’edifici, es converteix en el caldo de cultiu que el talent li nega. El film El autor té en l’actor Javier Gutiérrez –que en el desafecte i en la gèlida interpretació ho broda– el màxim valedor i gaudeix d’una trama sense fissures, sorprenent, intel·ligent i amb besllums de maquiavèl·lica veritat.