El nen astronauta

Encara rai. El que podia haver estat una vall de llàgrimes es transforma en un drama suportable, fins i tot amb moments difícils d’adaptació i acceptació d’un noi amb malformació facial, intervingut de cirurgia plàstica en més de vint ocasions, la qual cosa converteix el seu rostre en un estrany paisatge i, sobretot, en un ésser estrany. El nucli familiar, compost per uns pares tan bolcats en el seu fill que amb prou feines han deixat espai per a la filla adolescent; el dur aprenentatge del que és la vida sense protecció, aquella que el noi fabrica ocultant-se dins d’un casc d’astronauta, i la quotidianitat, que va alternant alegries i tristeses, injustícia i solidaritat, fan de Wonder una història que no s’acomoda en la commoció, sinó que surt del nucli pessimista per respirar tot buscant i trobant més virtuts en les persones que no pas defectes, esforçant-se per fer-nos molt millors del que en realitat som. Per equilibrar la balança, la criatura té un intel·lecte més alt que la mitjana de la classe i això el converteix en quelcom doblement especial. Però cal tenir els kleenex a mà, perquè Stephen Chbonsky, sense arribar a carregar-nos, no evita certes trampes emocionals que han de consternar els membres d’aquesta família, que ja per si mateixa lluita cada dia perquè aquest petit astronauta pugui trobar el seu lloc, una normalitat que el rostre li pren. Un magnífic nen actor com és Jacob Temblay provoca que la resta del repartiment estigui a l’altura perquè els afectes esclatin com focs d’artifici, perquè el missatge deixi empremta, per donar un cop d’ànim. Però això no és res dolent. Per aquesta raó, perdonem que, inevitablement però sense excessos, ens grapegin i ens remoguin els sentiments.

WONDER Direcció: Stephen Chbosky. Intèrprets: Jacob Temblay, Julia Roberts, Owen Wilson.  Cines: Screenbox Funatic, JCA Alpicat. ★★★✩✩