CRÍTICADECINE
Una tragèdia grega
Les pel·lícules de Yorgos Lanthimos són excel·lents, un model de detalls cinematogràfics estudiats al mil·límetre, però també són agres, cruels i fan mal a l’oferir amb constància sensacions de desassossec utilitzant un surrealisme que s’enreda en la realitat i proporciona aquesta sensació d’estar davant d’un dels directors més notables, però al seu torn més terribles. Films com Canino o Langosta ja donaven compte de la seua manera d’estructurar històries, que revelen els racons més ocults de l’ésser humà, d’una societat pertorbadora, fent la sensació d’anar un pas més enllà en cada escena.
Lanthimos és grec, s’alimenta de tragèdies gregues i les converteix en malsons contemporanis. A El sacrificio de un ciervo sagrado es basa en Eurípides i trasllada la història d’Agamèmnon –castigat per la deessa Àrtemis a sacrificar la seua filla Ifigènia per haver matat un cérvol en una arbreda sagrada i vanagloriar-se’n– al cap d’una benestant família, un notable cirurgià que va deixar a la taula d’operacions el pare d’un adolescent que, entre sensacions de pietat i pena, va tancant una obsessiva relació que afectarà tota la família d’una manera ferotge, inquietant, malaltissa.
Hi ha aquí impotència i estudi sobre la desesperació en éssers que no han pogut eludir ni el present ni el passat, i que han de conèixer la revenja que proporcionarà aquest jove, a qui dóna vida amb aterridor aplom Barry Keoghan, manipulant com titelles un repartiment amb taules i que eclipsa amb marmòria impertorbabilitat. La pel·lícula incomoda i contraria, et marca, et descol·loca, et remou, persisteix i aconsegueix clavar-se per no deixar-te en absolut indiferent.
EL SACRIFICIO DE UN CIERVO SAGRADO Direcció: Yorgos Lanthimos. Intèrprets: Colin Farrell, Nicole Kidman, Barry Keoghan. Cine: Screenbox Funatic. ★★★★✩