En una carretera del Sud

Si a un li diuen que aquesta pel·lícula és dels germans Coen, va i s’ho empassa, perquè Tres anuncios en las afueras té com a mur inexpugnable la granítica presència de Frances McDormand, de la seua família; la música de l’habitual Carter Burwell; i una barreja de drama, comèdia negra i girs narratius que la converteixen en una peça més que digna perquè els Coen l’haguessin firmat. Hi ha aquí aquest recorregut sensitiu per l’insondable Sud, els seus pobles ancorats, la seua gent de comportament imprevisible, aquesta solitud anímica que pesa en cada personatge, en cada espai, en cada paisatge. Gent amb estigma racista, d’esvalotat caràcter en les formes, encara que Martin McDonagh els concedeixi al darrere d’una aparença amb molts plecs emocionals els seus moments de generós orgull.

Aquest és un film que s’edifica en la inamovible tossuderia d’una mare amb una voluntat infinita de revenja que ha perdut la filla violada i assassinada, indignada amb el cos de policia del qual creu que no fa prou per trobar el criminal. Aspra i tenaç, l’extraordinària actriu aconsegueix amb gran eficàcia que la seua sentida queixa estigui per sobre de la ferocitat que l’acompanya, que un xèrif que mesura el temps a curt termini estengui vincles amb les seues cartes testimonials i que un malgirbat agent de policia –extraordinari Sam Rockwell– guardi més matisos que cap altre personatge que transita per aquesta violenta història, en què també s’inclouen éssers dispars que tracen una caduca postal d’aquesta Amèrica profunda tancada en si mateixa que forma personalitats aspres, monolítiques, que pateixen calladament i es justifiquen a través de les seues pròpies i implacables accions.

TRES ANUNCIOS EN LAS AFUERAS Dir.: Martin McDonagh. Intèrprets: Frances McDormand, Woody Harrelson, Sam Rockwell. Cine: JCA Alpicat. ★★★★✩