L'ofici de periodista

No és fàcil desemmascarar el poder, quan ho ha sigut? La política i la premsa en ocasions s’esquiven i en d’altres s’enfronten, uns són els governants, els altres representen –com es diu en aquesta magnífica pel·lícula– els governats. Són la paraula del ciutadà, i malgrat la “mala premsa” que en ocasions ronda als mitjans, són els informants de la gent corrent, aquests que compren el paper dia a dia per saber que hi ha polítics que donen més problemes dels que diuen resoldre, per baixar-los del pedestal, per desemmascarar mentides i infàmies que es converteixen en història. Saber que una mala notícia és en ocasions per al periodisme una molt bona notícia, i que no obstant i amb tot, han de ser custodis de la llibertat d’expressió. De periodisme, el cine n’ha mostrat molt i de bo, des de Ciutadà Kane, d’Orson Welles, a El cuarto poder, rodada el 1942 per Richard Brooks, o Park Row, firmada per Samuel Fuller el 1952, només per citar tres clàssics.

Los archivos del Pentágono marquen uns fets moralment devastadors, carregats d’ignomínia entorn de milers de pàgines d’informes classificats sobre el Vietnam, sobre la certesa anticipada d’una guerra perduda, que tanmateix va portar a la mort milers de soldats americans i més d’un milió de vietnamites. Falsedats de quatre administracions, de quatre presidents que tant el The New York Times com The Washington Post van treure a la llum per sobre de pressions i mesures judicials per part del pervers Richard Nixon perquè no transcendissin uns documents que posaven en dubte la legalitat del poder. Després vindria el Watergate, que marcaria el descens als inferns de Nixon, però això Alan J. Pakula ja ho va mostrar amb brillantor a Tots els homes del president el 1976.

Spielberg, amb la mà mestra que el caracteritza, planteja la qüestió de si s’ha de publicar o no aquesta bomba de rellotgeria, posa al capdavant un director de diari que cregui fermament en el seu ofici, decidit a no cedir un mil·límetre, que activa tots els ressorts de la redacció perquè les rotatives es posin en marxa, desarmar la mentida i fer-la evident, i a una dona propietària del Post heretat del seu pare, i prenent les regnes després de la mort del seu marit, que entre assessors i consellers, decidirà per si mateixa, sense deixar-se doblegar per interessos i dubtes generats per la seua condició femenina, el futur d’un diari en els seus moments més crucials, en el tot o res. Papers que broden, com sempre, Tom Hanks i Meryl Streep. Amb extraordinària ambientació, Los archivos del Pentágono respira periodisme del bo, del que se sua, de l’arriscat, d’alt valor ètic que aquí s’honra per necessari, perquè hi ha poques coses més lliures i determinants que la veritat impresa.

LOS ARCHIVOS DEL PENTÁGONO Direcció: Steven Spielberg. Intèrprets: Tom Hanks, Meryl Steep, Jesse Plemons. ★★★★✩