De l'amor i la mort

El tema per si mateix et trenca el cor. 120 pulsaciones por minuto et sensibilitza encara més. Per això hi ha potser un decantament moral del públic més cap al que representa que cap als seus resultats purament cinematogràfics, ja que estem davant d’una pel·lícula de més de dos hores i mitja en les quals hi ha un excés de diàleg, d’informació precipitada, d’intercanvis d’opinió constants que arriben a extenuar l’espectador. Un espectador que d’altra banda sent profundament el drama al qual assisteix. A aquest desgast físic que va soscavant els malalts de sida, joves que estimen rabiosament perquè el temps s’esgota, que practiquen sexe amb afany perquè sobre ells plana el comiat. La pel·lícula se centra en la dècada dels 90 a la França de Mitterrand i en una associació activista que emprèn accions contra farmacèutiques que dilaten les seues responsabilitats; contra el poder polític que evita les víctimes d’aquesta plaga que assenyala homosexuals, prostitutes, drogoaddictes i estrangers afectats pel virus; que assalten col·legis per alertar de tan tràgic mal, un mal que a una part de la societat els sembla un càstig diví. Robin Campillo ha filmat amb un realisme que congela la sang uns fets carregats de rebel·lia, d’amor sense futur, d’incendiària protesta, de mort anunciada, però porta com a fil conductor reunions assembleàries que s’eternitzen i van minant la moral, en les quals surten a la llum temes personals, recriminacions i desacords que fins i tot desvien l’atenció del que d’altra banda s’esforça a ensenyar sense embuts: la lluita i la por, les trobades i els adéus, el que et fa viure i el que t’ha de matar.

120 PULSACIONES POR MINUTO Direcció: Robin Campillo. Intèrprets: Nahuel Pérez, Biscayart, Yves Heck, Antoine Reinartz. Cine: Screenbox Funatic. ★★★✩✩