Les relacions sentimentals

En aquesta pel·lícula tot importa, els espais, la subtilesa, la bellesa de les coses sense necessitat de ser presentades, com una cosa que sempre va estar allà per poder ser admirada. Com les estàtues que han sobreviscut alhora sense perdre la seua esculpida bellesa. Call me by your name és una pel·lícula delicada que no jutja ni es defineix en res en concret, sinó que deixa relliscar les coses, els primers amors, la joventut torrencial, imparable, perquè el desig ho és. Tan passional, tan carregada de sensibilitat que enlluerna per aquest amor cap als detalls, cap als objectes, cap a les persones que flueixen a un estiu lent al camp, per trobar-se, per estimar i ser estimat. És una pel·lícula de sentiments i de sensacions, on cada cosa té un poder silenciós en aquelles cases llombardes que han atrapat les hores i que es revitalitzen amb presències joves i inquietes, en aquells meravellosos paisatges i racons que han romàs assossegats i silenciosos guardant tots els seus bells secrets.

Luca Guadagnino utilitza com dos de les seues fonts el cine de Pialat i Bertolucci, que no amaga, sinó que proclama amb orgull de cinèfil, i es basa en un guió del veterà i elegant James Ivory, l’obra del qual és pur refinament. El primer amor entre un jove culte i l’ajudant americà del seu pare té emoció a flor de pell entre la confusió d’un i la comprensió de l’altre. És estiu a la campinya, com en aquelles pel·lícules de Renoir, perquè tot és bell, perquè fins el discurs d’un pare cap a un fill et deixa bocabadat per la seua saviesa sentimental, poc abans de l’escena final, que rubrica amb gran tendresa en una pel·lícula que arriba directa al cor.