Entre les costures

Refinats i elegants dissenyadors. Amos del bon gust. Artistes que posen la seua firma entre els plecs i costures de luxoses teles, que donen delicada forma a vestits creats com a veritables obres d’art. El cine ja es va ocupar de mites de l’alta costura reals o imaginaris, però Paul Thomas Anderson no ofereix un retrat i prou d’un geni entre teixits i agulles, sinó que treballa sobre l’enrevessada personalitat d’un modista de la meitat del segle passat, Reynolds Woodcock. Sobre les seues fissures emocionals, els seus fantasmes i les obsessions en una pel·lícula d’interiors, amb una germana amb nostàlgia d’aquella majordoma de Rebeca, poderosa, canalitzadora tant de les neures i capricis de Woodcock com d’un substancial negoci que vesteix aristòcrates, reines i milionàries, encara que alguna d’elles no mereixi portar les seues creacions. En aquesta vida mil·limetrada, carregada de manies i daltabaixos anímics, entrarà una jove que l’adora sense límit, però que entre la seua complaença també hi haurà reductes de freda i calculada estratègia amorosa per colar-se en un retorçat exercici de menyspreu i afecte a parts iguals. Paul Thomas Anderson, que sap treure fosques arestes de situacions aparentment normals per treballar-les malèvolament, aconsegueix equilibrar el tempestuós amb l’amatori com si d’un conte amb petites dosis macabres es tractés, i posa dos actrius magnífiques en els seus rols, i un extraordinari Daniel Day-Lewis, que congela la càmera amb tots els detalls d’una personalitat tocada per la genialitat i, al seu torn, maniàtica i depressiva, per arribar –i ho aconsegueix– als reductes més inquietants de l’ànima humana.