Yo, Tonya: Talls sobre el gel

Una cosa tan elegant com el patinatge artístic es converteix aquí en un entramat caricaturesc i ferotge sobre un escàndol històric en l’esport americà –no ha estat l’únic–, que va portar la patinadora Tonya Harding, d’un futur brillant, de ser l’única dona capaç de fer triples en l’aire, de conèixer la glòria olímpica..., a veure els seus somnis destruïts, a formar part de la crònica més negra, a estar involucrada en el brutal atac a una competidora pensat per uns veritables idiotes que haurien de formar part de la galeria de grans pocatraces cinematogràfics. Yo, Tonya funciona des de l’originalitat, no es queda a explicar un sucós succés que va centrar l’atenció de tot un país, sinó que avança de manera biogràfica sobre una vida maltractada, colpejada, tan propera a la tragèdia que no estranya el seu descens als inferns, amb un marit malsà i una mare tan infame i tan deslleial que magnetitza, i és per això que Allison Janney es va endur diumenge passat un Oscar per tan magnífica interpretació. Una altra característica en aquesta superlativa pel·lícula és que es mou dins del fals documental amb facilitat, entre una veu en off que burxa entre les imatges i uns protagonistes que miren i parlen a la càmera, seguint la línia del que, per exemple, feia un altre gran dolent com Kevin Spacey a House of cards. Sense oblidar una banda sonora que s’entremescla amb la història magistralment. Si ja vam poder veure la duresa glaçada al documental sobre la invencible selecció russa d’hoquei a la cinta Red Army, aquí, entre competicions, frustracions, baralles, traïcions i males jugades, tot adquireix un to veritable, tallant, tant com el tall dels patins sobre el gel.

YO, TONYA Direcció: Craig Gillespie. Int.: Margot Robbie, Allison Janney, Sebastian Stan. Cine: Screenbox Funatic, JCA Alpicat. ★★★★✩