La mort de Stalin: L'estat de la qüestió

En certa ocasió que es trobaven junts els mítics Christopher Lee i Peter Cushing, una periodista els va dir: “Vostès ho fan molt bé interpretant monstres.” Lee va contestar: “Clar, senyora, som britànics.” I sí, bona part del repartiment que encarna monstres a La muerte de Stalin és britànic, entre ells l’ex-Monty Phyton Michael Palin com a Molotov, Jason Isaacs com el mariscal Júkov o un extraordinari Simon Russell Beale com el sanguinari cap de la policia i del servei secret Lavrenti Beria, amb el suport d’actors americans com el gran Steve Buscemi com a Nikita Khrusxov o Jeffrey Tambor en el rol del primer ministre Malenkov, vaja, un luxe per a una comèdia més negra que les ments dels mandataris d’aquella extinta Unió Soviètica governada amb instint assassí per Joseph Stalin, tan apassionat per les purgues que, en el moment de la seua mort, no va poder atendre’l un bon metge perquè se’ls havia carregat pràcticament a tots.

Armando Iannucci dissecciona amb mà mestra els dos dies posteriors a la mort del líder comunista, col·loca els membres del Politburó en una maliciosa espiral de traïcions, enganys, intrigues i conjures per veure quin d’ells aconseguia el poder, convertint uns fets històrics en una malèvola sàtira que dispara diàlegs a una velocitat vertiginosa i ofereix anades i vingudes dins de situacions ridícules en un entramat molt seriós. Un retrat de gent molt dolenta, ambiciosa i sense escrúpols que et fan riure amb les seues maquiavèl·liques idees, però també pensar, ja que eren part activa dels que governaven el món. Pel que sembla, una raça que no s’extingeix, ni de bon tros.

LA MORT DE STALIN Dir.: Armando Iannucci  Intèrprets: Steve Buscemi, Olga Kurilenko, Andrea Riseborough. Cine: Screenbox Funatic. ★★★★☆