El insulto: Una reguera de pólvora

Una nimietat quotidiana, un petit incident que desemboca en un insult que bé podia quedar resolt tan sols amb una disculpa, adquireix de forma absurda caires de tragèdia que deriva en un gran enfrontament que acaba als jutjats i que s’estén com una reguera de pólvora als carrers, que desperta rancors i velles cicatrius que encara supuren odi i tristesa entre palestins i la minoria cristiana libanesa.

Aquesta història recent martelleja la consciència de cada un dels implicats, convertint la intolerància en defensa en aquest Líban gresol d’ètnies, amb tensió palpable des d’un temps sagnant que retorna a la memòria, i que anem coneixent a mesura que cada personatge queda exposat als seus propis records, a la seua història personal, que és la de molts en aquesta cruïlla de ressentiment mutu. El insulto posa en relleu amb unes interpretacions a flor de pell totes les tares i virtuts de l’ésser humà, o sigui, aquelles capes d’animadversió que han estat apreses a través del dolor històric i aquella necessitat de descobrir l’un en l’altre, raons bessones per a la tolerància.

Ziad Doueiri, des d’una perspectiva realista i imparcial, utilitza amb concreció una espurna mundana per posar en dubte –mai millor dit– el paper social, polític, legal i dels mitjans de comunicació quan els esdeveniments afecten la família, l’honor, els records, successos escrits amb sang, atorgant vigència a allò que no hi ha pitjor cec que el que no vol veure-hi ni pitjor sord que el que no vol sentir-hi, encara que obre una via de fuita per tornar-nos a una condició que ens rehabiliti amb capacitat per corregir estigmes del passat.

EL INSULTO Direcció: Ziad Doueiri. Intèrprets: Kamel El Basha, Christine Choueri, Adel Karam. Cine: Screenbox Funatic. ★★★★☆