María Magdalena: El sacrifici etern

Quan la Setmana Santa s’ha convertit ja en poc més que una escapada aprofitant aquests cristians dies festius i quan només algunes fervoroses processons televisades ens la recorden, és quan apareix a la memòria aquella Setmana Santa en blanc i negre, amb la televisió de dos canals hipotecada per misses i saetes, pel·lícules temàtiques de les quals algunes confesso que continuo sent fidel seguidor, com Els Deu Manaments, Ben Hur o Quo vadis, i carrers de capital de província tan deserts i moixos com el record de tot el que es muntava al voltant d’un etern sacrifici. Tot és respectable, sens dubte, però jo entono el mea culpa pel fet de veure amb ulls de nen desconcertat aquella devoció amb cadenes cap a un ésser diví sagnant i sofrent clavat a una fusta. Per aquests dies es troba a la cartellera una altra revisió bíblica sobre un personatge proper a Jesús, Maria Magdalena. Una María Magdalena de Garth Davis que advoca per donar un pas de rosca al que de tots es creu que és sabut. Sobre una dona bastant llicenciosa que, tanmateix, va veure la llum i es va redimir i que la història cristiana sempre ha relegat a un fosc racó de la fe. Aquí, deixant enrere la seua tosca família i acompanyant com un apòstol més el faedor de miracles per camins i temples farisaics en el seu calvari, mort i resurrecció, i això, evidentment, vostès saben que no és un espòiler. Rooney Mara atrapa amb aquesta mirada neta i aguanta estoicament un ritme de pel·lícula sever, mentre que a Joaquin Phoenix té una sobredosi de messianisme. El resultat és el d’una revisió àrida, lenta i tan trista com aquella Setmana Santa de la meua infantesa. I que Déu em perdoni.

MARÍA MAGDALENA Direcció: Garth Davis. Intèrprets: Rooney Mara, Joaquin Phoenix, Tahar Rahim. Cines: JCA Alpicat, Rambla. ★★★☆☆