Tot està podrit

Estem davant d’un neonoir amb missatge implacable, pesarós, fred des de tots els vessants i que toca arestes d’una societat destruïda per manipulacions i corrupteles que inclouen tots els estaments d’un país, un país enviciat des del seu sistema més piramidal –i no és una picada d’ull–, des de les més altes instàncies polítiques, amb el president d’Egipte Hosni Mubarak al capdavant, i així baixant cap als alts càrrecs, els partits polítics, els serveis de seguretat i el gangsteril cos de policia que funciona ran de terra entre la podridura i l’extorsió. El suec d’origen egipci Tarik Saleh estableix vincles associatius entre una història purament negra, amb assassinat d’una cantant a l’habitació d’un luxós hotel cairota i l’arribada d’agents de la llei sense escrúpols, amb el personatge central que ràpidament mostra les seues credencials al robar els diners de la víctima davant de la mirada de tots, teixint una teranyina que apunta a un amant instal·lat en el poder fàctic del país, i amb els successos i revoltes prèvies a la Primavera Àrab de l’any 2011.

Cert és que la pel·lícula s’instal·la en els arquetips del cine negre fent-se previsible per moments, amb assassinats diversos, reiteració en la degeneració de lladregots amb uniforme, rics intocables, testimoni indefens en terra estranya o escena amorosa seguint els cànons del gènere, però precisament això és el que un valora, que sigui el que sembla ser, així, desencisat, amb un protagonista fastiguejat de la seua pròpia condició però decidit a plantar cara en un país que és mercat de lladres i que, a més, es tingui el mèrit d’explicar-ho dins d’una realitat tan injusta com palpable.

EL CAIRO CONFIDENCIAL Direcció: Tarik Saleh. Intèrprets: Fares Fares, Tareq Abdalla, Yasser Ali Maher. Cine: Screenbox Funatic. ★★★★☆