Teoria de l'embolic

Jugar a despistar, enredar-ho tot perquè el que sembla perpetrat per una ment enjogassada es torni real i capgirar-ho tot una altra vegada perquè de nou sembli un entreteniment orquestrat mil·limètricament, tot i que com que parlem d’una comèdia embogida se’ls en vagi de la mà i es torni un contrasentit, un despropòsit que al cap i a la fi és el que alimenta aquesta pel·lícula carregada d’insensatesa per fer riure el personal, cosa que aconsegueix per moments, però mai en el seu conjunt. Noche de juegos parla d’aquestes reunions entre amics –cada parella amb els seus dilemes personals no resolts– per passar l’estona entretinguts amb jocs de taula, fins a l’arribada del germà suposadament triomfador que prepara un passatemps més complex i per tant arriscat, i el que a priori sembla un repte es converteix en un encadenament d’equívocs, riscos i persecucions i fugides entre aquest grup de jugadors impenitents i tipus de mal gust en una nit boja.

Aquí, tot es conjuga, l’heroisme accidental, l’amistat formant un equip de desubicats, la intriga i l’acció al servei del caos i pel mig, preguntes i respostes de caràcter íntim que entre tret i tret van aclarint dubtes. Els personatges circulen al voltant de la parella central formada per Jason Bateman i Rachel McAdams, que vesteixen bé els seus absurds personatges tal com requereix aquesta comèdia, i els altres tenen la seua targeta de visita a simple vista, des del més ruc a la més llesta, passant per un veí que no té preu, un policia ressentit que més que un guardià de la llei té més pinta de tipus sospitosament dement. Com dèiem, un batibull sense gaires pretensions.

NOCHE DE JUEGOS Director: John Francis Daley. Intèrprets: Jason Bateman, Rachel McAdams, Kyle Chandler. Cine: JCA Alpicat. ★★☆☆☆