Lean on Pete: La solitud del corredor

El realitzador Andrew Haigh té entre mans una d’aquelles històries anònimes tan carregades de dramatisme i penúria que una de les raons per les quals aquesta pel·lícula emergeix més enllà de l’admirable interpretació del jove Charlie Plummer és haver sabut desvestir-la de dissort amb una tremenda moderació, dins d’un exercici d’humilitat que, sense deixar de banda la tristesa, sí que empeny a la supervivència emocional, com una lliçó de vida, com una crònica de la solitud més ferotge que sense ser vençuda se suporta en una etapa difícil, una edat difícil, just quan l’adolescència marca totes les pulsacions afectives. Leo on Pete ens mostra un jove que ha perdut el pare –un rebel inadaptat d’aquesta societat americana que té clixé de western– i al qual la mare va abandonar, que decideix emprendre un fatigós viatge a la recerca d’un familiar, d’una llar on albergar-se, acompanyat d’un vell cavall que està més a prop de l’escorxador que de les pistes de carreres i que ha decidit rescatar d’un mal present. En aquesta pel·lícula amb ànima de road movie hi ha marginalitat, sentiment de no pertànyer a cap lloc, de no ser demanat per ningú, de caure en la misèria de la vida, però també existeix un somni, la possibilitat d’alguna cosa que l’arreceri i l’abraci al final del camí. Amb innegable segell independent i intèrprets tan reals en les seues aparicions com el veterà Steve Buscemi en un rol d’home producte del medi en el qual viu i una Chlöe Sevigny aportant afecte en un ambient realista, el britànic Andrew Haigh no evita encomanar-nos moments de gran pena, però tampoc no deixa que el tràngol sigui amarg fins al fons.

LEAN ON PETE Direcció: Andrew Haigh. Intèrprets: Charlie Plummer, Travis Fimmel, Steve Buscemi. Cine: Screenbox Funatic. ★★★★☆