Bayona i els dinosaures

El cine d’aventures sempre s’ha guardat a la retina com un tresor del qual no es pot prescindir, ja que ha omplert buits enormes, ha desenvolupat la imaginació i ens va fer amics d’exploradors i herois de tot tipus que hem acompanyat pels cinc continents, en selves o vaixells pirata, per deserts i ciutats mítiques. Avui dia, l’aventura és un espectacle més visual que emocional, ha perdut ànima però ha guanyat en tecnologia i els seus mètodes són aclaparadors. Sobre aquest nou film Jurassic World, permetin-me dir a risc de males interpretacions si hauríem estat tan condescendents amb un altre director, vés a saber. Però el que és cert és que el pols d’aquesta pel·lícula l’ha posat Bayona ficat en una producció gegantina, tant com algunes de les criatures que poblen aquesta cinquena entrega, i que surt airós del desafiament, fins i tot impregna la pel·lícula amb disquisicions morals i sap en quin moment ha de tocar la fibra sensible amb una sola escena que deixa tothom angoixat. Ben cert és que les sagues es desgasten, i tant pas de rosca es fa cada vegada més feixuc, però el que salva aquest Jurassic World: El reino caído –que tampoc no és el conjunt actoral– és aquesta injecció de soroll i fúria des de l’erupció volcànica a l’illa Nublar, fins al batibull total en una gran mansió on xoquen els instints ecologistes dels bons i l’ànima negra dels dolents, que són com sempre molt més perversos i maliciosos que qualsevol bestiola prediluviana reinventada engabiada, o pul·lulant pels passadissos ansiós de ser lliure al món actual. I és que Juan Antonio Bayona és molt capaç d’arribar allà on es proposi o, més ben dit, s’hauria de dir que ja hi ha arribat.

JURASSIC WORLD:... Direcció: J. A. Bayona. Intèrprets: Chris Pratt, Bryce Dallas Howard. Cines: JCA Alpicat, Urgellenc (Tàrrega, Solsona). ★★★☆☆