Disobedience: El desig clandestí

El realitzador xilè Sebastián Lelio és un exemple de trajectòria professional que ha sabut emmotllar un estil propi, i després d’una sèrie de llargmetratges com La sagrada familia, Navidad o El año del tigre, va marcar referent amb Gloria, el retrat d’una dona madura disposada a espolsar-se manies, i amb Una mujer fantástica, que va rubricar una mirada cap a l’interior de l’ànima humana a través d’una dona transgènere en moments difícils, pel·lícula que li ha valgut a Lelio tots els premis possibles, inclosos l’Oscar a la pel·lícula de parla no anglesa. Ara Lelio, amb Disobedience, dirigeix una altra història sobre dones, però ho fa des de la producció internacional. Els seus miralls són a Disobedience Rachel Weisz i Rachel McAdams, que vénen a afegir-se a aquesta extraordinària galeria d’actrius que participen en el seu cine, com van ser en el seu moment Paulina García i Daniela Vega. Assistim a una tercera entrega sobre dones gens habituals, diferents dins de mons tancats i lligats a contextos socials que pretenen sense aconseguir-ho aïllar-les.

Aquí, una tancada comunitat jueva de Londres a la qual torna la filla del rabí acabat de morir, una filla que va anar lluny de l’opressió tradicional i religiosa.

El retorn, el retrobament amb els seus dos únics amics que ara són matrimoni, desperta el desig que sempre va estar encès entre dos dones que reobren el romanç interromput entre cicatrius morals. Forta càrrega sexual dins d’un hermètic micromón perseguint el vital, a risc d’un pols narratiu sec i impermeable, entre el conflicte del drama i el valor d’alliberar-se, de transgredir, de ser qui s’és i no qui els altres volen que se sigui.

DISOBEDIENCE Direcció: Sebastián Lelio. Intèrprets: Rachel Weisz, Rachel McAdams, Alessandro Nivola. Cine: Screenbox Funatic. ★★★☆☆