CRÍTICADECINE
En tránsito: A la porta de l'infern
L’escriptora Anna Seghers va ser la memòria antifeixista, la resistència comunista en una Alemanya que despertava en el fanatisme nazi. Iniciada la guerra, la seua condició de jueva i apologia política la va portar amb el seu marit a l’exili, a París, però aquest va ser internat en un camp de concentració i ella va fugir a la ciutat portuària de Marsella. Encallada en un lloc amenaçador, va escriure Tránsito, i aquesta història marcada per la incertesa li serveix al realitzador Christian Petzold per traslladar aquells anys de repressió als nostres dies, utilitzant una imatge actual, donant vigència al que passa avui dia amb els migrants en un país hostil –millor seria dir un continent– i a aquest desig de desembarrancar. Però argumentalment, la pel·lícula transita per un temps passat, la dècada dels quaranta, en què les actituds repressives d’aquell temps prenen una semblança gairebé idèntica, com si formessin part d’una mateixa situació que es repeteix en el temps. Aquest fet converteix En tránsito en una pel·lícula estranya, en què un alemany fuig del seu país i es converteix en un desclassat, adoptant la identitat d’un escriptor mort, mentre que l’esposa del suplantat el busca incessantment pels racons de Marsella. Hi ha una veu en off que narra situacions i pensaments, trobades i desacords, burocràcies i pròrrogues per intentar sortir d’una situació límit. El romanticisme que desprèn En tránsito no és el dels exiliats temeraris i animosos de les pel·lícules antigues, els actes de valor vénen donats per la sensació de pèrdua, aquest estancament convertit en tragèdia quotidiana quan s’arriba a saber que l’infern potser no és el lloc, sinó l’espera.
EN TRÁNSITO Direcció: Christian Petzold. Intèrprets: Franz Rogowski, Paula Beer, Godehard Giese. Cines: Screenbox Funatic. ★★★★☆