Reivindicant drets

Hi ha tantes coses en aquest món que resulten inversemblants, tan carregades de discurs retrògrad, que continuen sorprenent. Fets històrics entorn de la dona, els seus drets, que fan vergonya, com que un país com Suïssa, enclavat al cor del que anomenem primer món, amb els seus paisatges de conte, la seua potent economia i on un s’imaginava que les llibertats eren a dècades per davant de les nostres, la dona no va poder votar fins al 1971.

El sufragi femení estava vetat per aquest “dret diví” que, més enllà de la cuina, d’atendre els fills i de complaure tots menys a si mateixa, era il·legal fins i tot treballar sense el permís del marit.

La directora Petra Biondina Volpe crea un micromón, un petit poble impermeable on tot transcorre amb tan reaccionàries idees, on les manifestacions reclamant canvis en les lleis, la igualtat i fins i tot la llibertat sexual no arriben. És tracta d’un tema seriós, però la directora revesteix aquesta pel·lícula d’un halo de comèdia amable sense deixar per això de posar el dit a la nafra, de remoure la consciència a través d’una dona tancada en aquesta caixa sense respiradors, volguda per la comunitat per la seua docilitat, i que farà un gir de 360 graus quan ella mateixa es converteixi en una líder que intentarà canviar les casposes idees que imperen, avalada per altres dones que són transgressores des d’una fràgil però persistent resistència, i que acaba per capgirar-ho tot. La pel·lícula El orden divino agradarà pel seu missatge senzill. No entra en disquisicions filosòfiques. Es tracta simplement d’una mirada lògica a allò que hauria de ser lògic, i que fa seua una sentència de la gran Clara Campoamor: “La llibertat s’aprèn exercint-la.”

EL ORDEN DIVINO Direcció: Petra B. Volpe. Int.: Marie Leuenberger, Maximilian Simonischek, Rachel Braunschweig.: Cine: Screenbox Funatic. ★★★★☆