On habiten els dimonis

Sentir terror, del d’ensurts per camuflar que l’argument és poca cosa, o mostrant un aniquilador immortal que propicia seqüeles i seqüeles liquidant un bon nombre de jovenets excursionistes. Ens hem alimentat d’aquesta por molts anys, fins i tot hem vist zombis maldestres a la carrera deixant anar dentades arreu. Tot això ens ha agitat l’adrenalina. Però existeix una altra por, gairebé intangible, arrelada a la comunitat, que parteix de la més absoluta normalitat per anar dominant l’ambient, per anar assetjant famílies convertint-les en maleïdes. No hi ha pitjor temor que el que parteix de la quotidianitat i aquesta fórmula la treballa a consciència Ari Aster, promovent una història familiar en el moment de la mort de la matriarca, una àvia que deixa com a herència arestes deslligades per a un fosc present. Hereditary manté tothora una atmosfera amenaçadora d’ultratomba, es desenvolupa en successius actes que desconcerten a l’hora d’encaixar detalls a mesura que la tragèdia plana sobre cadascun dels membres del clan familiar, sobretot en aquesta mare dual encarnada per una Toni Collette extraordinària que marca amb les seues expressions els canvis que es produeixen, des de la calma més absoluta al paroxisme que assoleix la pel·lícula així que el seu teixit queda dominat per situacions límit. I en una ostentació de tècnica, Ari Aster revela misteris a escala entre els diagrames que crea aquesta mare i la casa en les seues dimensions reals. Com El quimérico inquilino o La semilla del diablo, Hereditary s’instal·la en el costat més pertorbador, aquest que estableix que darrere de la normalitat regnen els dimonis.

HEREDITARY Direcció: Ari Aster. Intèrprets: Toni Collette, Gabriel Byrne, Alex Wolff. Cines: JCA Alpicat, Urgellenc (Tàrrega). ★★★★☆