El venjador implacable

No recordo una sola escena de la primera entrega d’aquesta saga i, per tant, veure aquesta segona sembla com una nova posada en marxa després del reset. És el que té el cine de consum ràpid, que tal com ve se’n va, tan sols cal que sigui entretingut, almenys el temps que marca el metratge. El cert és que The Equalizer 2 arrossega amb complaença la mirada de l’heroi complicat, el tipus que té la seua cara i la seua creu, el seu costat moral intacte i el seu borrós passat com a penitència.

Antoine Fuqua, al qual devem una bona pel·lícula, Training Day, un bagatge força discret, torna a agafar el seu actor fetitxe, Denzel Washington –que no és poc– per col·locar-lo al centre de l’huracà –no és una frase feta, sinó una constància– i jugar a l’ambigüitat que dóna un personatge d’aquest tipus, misteriós, reservat, violent i cerebral, dins d’un producte certament conservador que a través d’aquest mateix personatge llança pinzellades discursives sobre ser íntegre dins d’un món deshonest.

I com aquell que no vol la cosa, el guió aprofita el fet que vivim en temps en què en la memòria és fugaç, que poc o gens roman, per fer motllos d’altres produccions dels anys 70 i la dècada dels 80.

D’aquesta manera,

Washington

assumeix el rol de justicier de la ciutat, com ja va fer en el seu dia Charles Bronson, i regint-se per codis d’estranya ètica, venjar-se completament d’aquells desaprensius que poblen aquest podrit món. Tant és que tinguis l’ADN mafiós o que siguis un xoriço de tercera, la conducta d’aquest equalitzador filtrarà les teues intencions abans que ni tan sols no les pensis, i basant-se en la fidelitat a allò que ell creu just, es convertirà en un paladí d’una justícia molt particular. Movent-se en diverses trames i subtrames, aquest xòfer –sembla que és la seua professió– entrarà en una troca més complexa, en la qual el retrobament amb antics companys de missions secretes obrirà la caixa dels trons. La set de revenja farà tota la resta. En aquesta alentida acció en el seu tram final que s’estira fins a fer-se pesat, també val la pena recordar cert aire de western, d’aquell El genet pàl·lid en la qual Clint Eastwood anava liquidant els seus oponents un a un.The Equalizer 2 obre dilemes sobre una idea de justícia que es repara a còpia d’hòsties i trets i, per fer-ho possible, allà hi ha l’heroi trist, disposat a posar al seu lloc tot aquell desaprensiu que se li posi al davant i, d’aquesta manera, rescabalar els danys causats i ajustar comptes, i en això, el personatge és resolt i enèrgic.