En un país desolat

En un país desolat, desfet per una guerra bàrbara com la de l’Iraq, on com en totes les guerres paguen tants innocents que converteixen la memòria i el temps en odi i tristesa, queda aquest estat de desesperació estàtica que ja amb prou feines fa soroll més enllà de les seues fronteres. A aquest país demolit cal sumar la revenja terrorista, que en molts casos arrossega a la mort supervivents de l’horror. Mohamed Al Daradji ens col·loca en l’epicentre de la tragèdia a través d’un personatge femení (impressionant la pètria expressivitat de Zahraa Ghandour) decidit a immolar-se en una estació de tren de Bagdad el 2006, aprofitant la seua reobertura i coincidint amb una gran festa musulmana. És aquest espai restringit, entre soldats americans amb poques llums, músics afligits sense lloc al món, una núvia que es resisteix a casar-se per llei, dos germans orfes, una venedora de flors espavilada per la necessitat, un enllustrador pesarós per haver estat testimoni de la maldat de l’home, una mare amenaçada que intenta salvar el seu nadó i un estafador de poca volada formaran el nucli d’aquesta història amb caràcter humanista que, tanmateix, exerceix una enorme tensió fent partícip l’espectador d’una amenaça latent. La decisión obre un profund dilema en la protagonista, així com un vincle sincer entre ella i l’estafador, enfronta una i altre en diàlegs, preguntes i disquisicions, en judicis morals i qüestions humanes entre la incertesa, tot això per mostrar un mosaic costumista en ruïnes, una recerca de segones oportunitats, una raó veraç per seguir, per resistir entre tanta aflicció.