On viuen els monstres

Si amb la novel·la negra els escriptors nòrdics van portar el relat criminal al fred de la neu i dels seus boscos, en aquell temps estancat en cases i ciutats gèlides, en el gènere del fantàstic tampoc no deixen indiferents, com l’escriptor John Ajvide Lindqvist, que va sorprendre amb la crònica vampírica Déjame entrar, traslladada al cine per Tomas Alfredson. Ara és el suec d’origen iranià Ali Abbasi el que recull un relat d’Ajvide, titulat Border, per mostrar monstres vistos des de la perspectiva humana i, al seu torn, humans monstruosos des de la mirada del mateix monstre. Border se centra en la figura d’una agent de duanes ben poc habitual, que repel·leix al tenir un físic estrany, deforme, amb un sentit de l’olfacte gairebé animal que detecta en les persones tares, vergonyes o sentit de culpa que li serveixen per desemmascarar-les. Té parella, un pare internat en una residència i molts dubtes sobre la seua condició, formant un tot en la seua consciència. Arran de l’arribada a la frontera d’un ésser tan estrany com ella, que la descol·loca emocionalment, Abbasi obre vies més inquietants de percepció del jo, de desig davant d’un altre ser que és en el llindar del no-humà, de preguntes i respostes fins a aquell moment ocultes, de sortir d’aquesta normalitat heretada per introduir el personatge en un altre estadi, en una altra apreciació de la vida diferent. La pel·lícula transita per allò que és enigmàtic, per passatges sensitius que promouen el nostre rebuig, i que en alguns moments resulta difícil de digerir per terribles, fins i tot d’aversió, però Border també guarda rics matisos i sensacions, deixant obert el dubte de no saber on es troba la línia que ens divideix.