La doble moral

El cinema polonès és de trajectòria brillant, amb personalitat en un bon nombre de cineastes des de Dziga Vertov, Andrzej Wajda, Krzysztof Kieslowski o Roman Polanski fins a Agnieszka Holland, Pawel Pawlikowski i, ara, Malgorzata Szumowska, coneixedora de les virtuts i les tares del seu poble. Mug mostra una família polonesa rural, religiosa com tota la comunitat però vestida d’aquesta doble cara rere els murs, en què l’homofòbia i la burla són temes recurrents. La directora es mou entre dos casos reals: d’una banda, la construcció d’una gran estàtua de Crist que ha de superar el de Corcovado a Rio de Janeiro, i per a això hi ha fe i ganes de demostrar que s’és més piadós que ningú sobre la terra; i per una altra banda, el de Jacek, un jove vital, amant del heavy metal, enamorat de la seua nòvia, tot i que una mica discordant amb l’entorn. Un ésser lliure, al qual un accident laboral durant la construcció del gran monument cristià li desfigura el rostre. I és aquí on Szumowska entra de ple en la qüestió moral, quan després d’una dificultosa operació Jacek passa a ser un ésser de trets deformes, grotesc davant de la mirada de la gent, que al principi i per la necessitat de diners per seguir el tractament, manifesta la seua aflicció, la seua adhesió encara que, amb el pas del temps, tot serà buit, mesquinesa, roïndat. Mug és una corrosiva mirada sobre la condició humana en terra de patètics i còmics exorcismes, d’interessos encavalcats per una fe de cartró pedra, tot mostrat davant d’una càmera que mira fixament un país estancat en la seua pròpia inèrcia. I és que com va assenyalar l’escriptor Robert Burton, “allà on Déu té un temple, el dimoni aixeca una capella”.