“¡Viva México, cabrones!”

No tornaré a dir que va ser una gala avorrida perquè fa anys que ho és o que al no tenir presentadors la cosa no funcionava, tampoc ho feia abans. Cal dir que allò de Glenn Close i els Oscars és una Atracció fatal, sense desmerèixer la formidable Olivia Colman a La favorita. Val a deixar clar que un està fart de biopics, de números romàntics xarons, i que venguin com a momentassos una llagrimeta o una ensopegada. Premiar Green Book no està malament perquè és una pel·lícula amable malgrat el fel que destil·la aquesta road movie al cor de les tenebres i que reconèixer Mahershala Ali, està bé com ho estaria haver-l’hi donat a Viggo Mortensen, ja que en aquesta pel·lícula un brilla juntament amb l’altre. Vull ressaltar Roma de Cuarón, i sobretot, recordar que en els últims 6 anys, realitzadors mexicans s’han emportat 5 estatuetes –perquè Trump vagi posant portes al camp–. I com a dada imperdonable, el fet de no recordar el gran Stanley Donen, que ens ha deixat recentment. Cine en majúscules. Repeteixo: “¡Viva México, cabrones!”