Una dona fantàstica

Si es té en compte que la pel·lícula s’emmarca dins del que considerem un biopic al voltant de l’escriptora sueca Astrid Lindgren, creadora d’un dels personatges més populars a Suècia i de gran calat internacional, la nena pèl-roja amb trenes, rebel i trapella Pipi Langstrump, es pot pensar que devem estar davant d’una pel·lícula dolça, melosa i, per què no dir-ho, que pot fer mandra veure com els suecs avicien la seua pròpia memòria infantil, però no, res més antagònic, ja que Conociendo a Astrid funciona com una mirada molt seriosa cap a una persona que va lluitar sense res a favor dins d’una societat intolerant, marcada per preceptes antiquats en un ambient rural carregat de normes tancades.

Astrid Lindgren en la seua joventut –la pel·lícula funciona a través d’un flashback que embasta perfectament una vida viscuda, admirada i admirable amb una joventut complexa–, malgrat que se li reconeixia talent davant una màquina d’escriure quan va anar a treballar al diari de la seua petita localitat i font de les seues troballes i les seues misèries emocionals, no deixava de ser l’estranya del lloc, la inconformista, la insubmissa, la que no seguia el tedi dels altres, la que anava per lliure.

La realitzadora Pernille Fischer Christensen aborda i centra més aquesta història en els anys en què Astrid es va quedar embarassada amb només setze anys del director del rotatiu, un home casat i amb fills, a més ficat en embolics de separació pel mig –una cosa molt mal vista en aquella època– i malgrat que per moments s’intenta fugir del drama, alguns moments ho són i d’una contundència tremenda, ja sigui per aquest fill de qui s’ha de separar per un temps, o per aquest intent d’encomanar-la de temors sobre la responsabilitat de no tacar la família que treballa les terres de l’església, de patir les tares dels adults quan encara és una jove amb ganes de descobrir altres coses.

Però dins de tota aquesta penúria, d’aquest camí d’aprenentatge de la vida, es mostra un missatge preclar, aquest que ens manifesta que a un trauma sever se li pot donar la volta i crear personatges que bé podien ser el seu jo interior, positivistes, feministes, lliures de preceptes i disciplines que no aporten cap mena de benefici. La pel·lícula Conociendo a Astrid conté aquesta fibra natural de les coses veritables, no fingeix res, t’arriba perquè no juga amb l’artifici, que aquí venia com a terreny abonat. És una porció de records sobre una dona avançada al seu temps que va escriure contes plens de fantasia i que va saber proporcionar al dolor l’antídot de la felicitat.