Empremtes en l'art

El realitzador alemany Florian Henckel von Donnersmarck ha portat a terme una pel·lícula que no té res a envejar a l’extensió del seu cognom, ja que La sombra del pasado té més de tres hores de metratge per mostrar a tall de gran melodrama tres èpoques que marquen la història recent d’Alemanya.

D’aquesta manera, assistim a aquesta Alemanya nazi que genera monstres i enterboleix la mirada d’un nen amb talent per a la pintura al qual li trenquen els somnis i la família; la de l’Alemanya de l’Est, que sota el signe del proletariat subjuga tota idea de llibertat, i l’Alemanya que acull el protagonista, obrint una possibilitat de creació, de generar idees entre les noves tendències artístiques. Però el cineasta que va sorprendre tothom el 2006 amb La vida de los otros no compta només una biografia en si mateixa sobre l’artista Gerhard Richter, sinó que enllaça records, afegeix un personatge tèrbol que acompanya tot el metratge, promou una història d’amor que sobrepassa qualsevol obstacle, qualsevol contrarietat i integrada a una família amb secrets a guardar, i alimenta les claus de l’autor i la seua obra, el recorregut del seu art i la revenja que també queda marcada en les empremtes d’aquest mateix art pictòric a través de fotografies del passat. Hi ha moments en els quals es dilucida sobre l’art en si mateix i teories diverses, moments d’amor per sobre de la tragèdia, moments de casualitats sobre les ferides morals i un repàs d’etapes d’un país. Florian Henckel ha dirigit una pel·lícula ambiciosa, magníficament ambientada, amb les seues llums i ombres, encara que potser sobrepassat per tantes coses que es volen dir o per la insistent forma en què es diuen.