En aquest món

Fa cinc anys, el realitzador Nadav Lapid va dirigir el segon llargmetratge amb idèntic títol i idèntica història al voltant d’una professora de parvulari a Israel, captivada, estimulada, absorbida i obsessionada per un nen amb enormes dots per a la poesia, just en un país constantment en conflicte.

Ara, Sara Colangelo traça un remake amb els mateixos esquemes, però des d’una perspectiva diferent, amb altres veus i altres àmbits per mostrar les diverses lectures que guarda aquest treball que es mou per l’estreta relació amb aquest geni de les paraules precoç, aquest Mozart com ella mateixa el defineix, que cal protegir d’un món que ha perdut en gran manera la reflexió, l’espai per a la cultura, que s’ha tornat superflu i materialista, i on l’art resulta més una raresa que una necessitat. Això ho adverteix en una vida rutinària que no deixa fluir la seua sensibilitat, en un ambient familiar en el qual habita la incomunicació entre pares i fills, i assistint a un taller de poesia per despertar en ella un àngel artístic que no posseeix i que troba en la figura d’un nen que potser l’únic que pretengui ser és això, un nen.

Amb un gran treball interpretatiu per part de Maggie Gyllenhaal, entre l’eufòria continguda i el dramatisme dels seus actes, La profesora de parvulario avança cap a territoris del thriller sense arribar a creuar el llindar, s’obre permanentment a l’ambigüitat, a anar despullant cada tret d’una personalitat insistent en la custòdia d’un ésser indefens davant d’uns temps que no tindran cap sensibilitat a l’hora de potenciar el seu talent, perquè entre els missatges que aquesta pel·lícula ofereix a l’espectador, hi ha el d’un món egoista i deshumanitzat.