Aquells que t'estimen

Existeixen formes diametralment oposades per tractar temes que afecten els nens en un país com França, i les dos són certes, tant una com l’altra formen part d’un teixit estructural depenent del moment, de l’atenció adequada dels serveis socials d’aquell país, del grau de protecció que s’elabora a través de les lleis i dels seus polítics. Una, la menys afavoridora, la vam poder veure en una extraordinària pel·lícula de Bertrand Tavernier, Hoy empieza todo, del 1999, en la qual en una escola de pàrvuls d’extraradi en una zona on abunda l’atur, el director del centre i els seus professors aniran més enllà de les seues obligacions per donar als nens les seues més bàsiques necessitats davant la falta d’ajuts socials. Tavernier posa el dit a la nafra, ataca la falta de consciència, les falses promeses, la mentida d’Estat i posa en mans de gent invisible, dels cuidadors, tota la càrrega emocional, tota la bondat que guarda l’ésser humà.

L’altra mirada està reflectida en aquesta pel·lícula, En buenas manos, que com diu el títol a Espanya marca un engranatge mil·limètric i profundament estudiat per protegir els nens donats en adopció, en aquest cas, un nadó nounat la mare del qual ha decidit no fer-se’n càrrec. Al marge dels seus encerts a nivell humà, aquesta pel·lícula mostra una organització depurada, acurada amb el futur del nen, molt seriosa dins d’un estat que els empara fins al més mínim detall.

Són dos punts de vista diferents, segurament avalats de moment que es van fer ambdós pel·lícules, en les lleis canviants, però si Hoy empieza todo tenia una càrrega emocional que naixia a partir de les deficiències, a En buenas manos tot recau en la naturalesa de les persones encarregades que es compleixin tots els requisits per afavorir l’adopció.

En aquest pla, la pel·lícula és magnífica, segueix rigorosament tots i cada un dels protocols que es duen a terme a través de les persones encarregades de tramitar-los, de sentir-los, de viure’ls sincerament, com aquest pare temporal –excel·lent com sempre Gilles Lellouche– contractat per cuidar el nadó fins que l’equip de treballadors socials trobin el millor per a ell, o de cada un dels personatges que creen subtrames al voltant d’aquesta història amb vocació humanista, carregada de bones intencions i donant a conèixer com es treballa en el camp de l’adopció, una cosa que la realitzadora Jeanne Herry aprofundeix a consciència alhora que estira els fils de l’emoció amb força per commoure’ns molt, moltíssim.