El bon karma

Aquesta pel·lícula que adapta un best-seller que vist això s’aproxima i molt a un manual d’autoajuda, a aquell corrent positiu que col·loca en el karma de cadascú passat, present i futur i la resta en la màgia que tot ha de sortir bé perquè el personatge s’ho mereix, guarda en l’optimisme tota la seua raó de ser. Perquè el protagonista és un hindú que malgrat ser un pispa i un estafador, guarda una bondat a prova de qualsevol adversitat. Té una actitud positiva, malgrat que recorri mig món de manera totalment accidentada, que s’enamori i el karma li jugui males passades, de trobar-se amb personatges d’allò més variats que el poden enfonsar o enlairar cap a aquest pretès happy end. Ken Scott fa que la pel·lícula sigui entretinguda, fàcil i tòpica, col·loca Aja –així es diu l’home– davant d’uns nens i els explica la seua història per encarrilar-los pel camí del bé, i per fer-ho utilitza la veu en off, i tota la posada en escena de la seua odissea personal per complir promeses, per trobar l’amor i sobretot per ajudar els altres, vaja, una ànima pura i cristal·lina, enganxat a les botigues d’Ikea, posat en problemes d’immigració que aquí es tracten des de l’esperança, i aquesta obligació moral de convertir-se en un àngel que fa realitat els somnis dels desheretats de la terra.

Se suposa que amb el títol que se li ha donat a Espanya al film i amb el que s’hi mostra, els suecs segurament han deixat anar bona pasta. Entremig, fugides complicades, anades i vingudes, penes i alegries i fins i tot balls a l’estil Bollywood per al final tenir el karma que es mereix el personatge, i això és fàcil d’endevinar, molt més que muntar un moble de la marca sueca.