Un regal per als ulls

U

n treball del veterà Michel Ocelot sempre té vocació de sorpresa, d’extraordinari bon gust sense oblidar la capacitat de lligar el pla artístic amb el de reivindicar, aquí, el paper de la dona. L’animació d’Ocelot és elegant, admirable i diferent, i això el converteix en un mestre amb una singular aptitud de mostrar la bellesa dins de les seues històries, que han anat del conte tradicional africà amb Kirikú i la bruixa a la refinada i meravellosa fantasia oriental de Azur i Asmar.

Amb Dilili a París, i pel context on emmarca la trama d’una nena arribada de Nova Caledònia a la ciutat de la llum en plena Belle Époque, i immersa en un argument en el qual el que és real s’entremescla amb el que és fantàstic i cobra forma entre indagacions i recerques on van apareixent una galeria de personatges il·lustres, Ocelot pot obrir un mostrari de personatges que van de Pasteur a Madame Curie; de Renoir, Toulouse-Lautrec a Picasso i altres figures que van marcar un temps i un lloc, com Colette o el compositor Satie, formant tècnicament aquests plans clars, en els quals la utilització de la fotografia és magistral i que es revela com un homenatge a aquesta ciutat, als edificis i carrers, a aquesta cuidada ambientació amb capacitat de fascinar. Dilili a París aconsegueix que recordem un altre gran, l’extraordinari dibuixant de còmic Tardi, i el seu personatge de principis del segle XX, Adèle Blanc-Sec, i el seu rol d’investigadora que, com Dilili, viu en un temps de meravelles tècniques i de nous reptes científics, la qual cosa proporciona que París sigui sinònim d’aventura. En aquesta línia es mou el gran Michel Ocelot per regalar-nos una joia, una més, de l’animació.