Interpretació dels somnis

Pel·lícula que alterna diferents aspectes que s’entrellacen entre si perquè estan tots units a un sol individu, un jove que es trasllada d’una casa al llac d’un indret de províncies a una Viena a les portes del nazisme, a una Àustria més col·laboracionista que envaïda, i on treballarà com a aprenent en un estanc.

Nikolaus Leytner, des de la pulcritud, fuig de mostrar en profunditat un temps de canvis i passeja la càmera entre la ciutadania, en el canvi de la diversió innocent pel temor, intercalant personatges que es posicionen a un o un altre costat de la situació, i desenvolupant una història d’aprenentatge juvenil, d’amors en els mals temps, de figura rellevant com Sigmund Freud en persona –paper a càrrec del gran Bruno Ganz, en un treball pòstum que desenvolupa des del cansament–, que aconsella el noi en el seu despertar de la libido, com també fa l’estanquer davant el seu ofici i entorn de la condició humana.

Malgrat que El vendedor de tabaco ho suggereix tot, es queda a la superfície, ho emmarca dins d’un estat personal, d’aquest enamorament, de l’amistat, de la connexió epistolar amb la mare, de la presa de consciència amb el que succeeix i la rebel·lia entorn de la injustícia. Es teixeixen somnis i interpretacions, i es converteixen en imatges com també mostra el que el jove desitjaria fer, i el que en realitat fa. Allà hi ha aquest teixit que alimenta i intenta enriquir una pel·lícula que potser en el seu intent d’incloure el preciosisme d’algunes imatges amb moments tràgics plens de vilesa, es dissol com el fum d’un cigar havà, o com l’amor quan es va difuminant i perdent per sempre.