Això acabarà malament

La frase “Això acabarà malament” que pronuncia amb constància el policia d’un petit poble americà (Adam Driver) al seu pacient i veterà company de patrulla (Bill Murray) simplifica aquesta incursió de Jim Jarmusch en el cine de zombis, sense afegir res nou a un gènere que tant en cine com en televisió ja atresora molta collita. La història és lleugera, absurda, en certa manera grotesca perquè ho exigeix el tema, però Jarmusch, que manté l’halo de gran cineasta, no pretén crear aquí la gran pel·lícula de l’apocalipsi zombi sinó passar-ho bé amb una cosa tan anòmala entre mans, jugar-hi i fer jugar els seus amics, que són molts, com la raríssima Tilda Swinton, que regenta una funerària i és àgil amb la katana; un Tom Waits com a rodamón cronista del que va passant; el prototip d’americà desagradable i rural que interpreta Steve Buscemi; el bo de Danny Glover; o el mort vivent Iggy Pop aficionat al cafè, que són part d’una gran galeria de famosos que es donen cita en aquesta localitat on regnarà el desordre i, el que no podia faltar, mossegades i vísceres disperses. Jarmusch dóna un to calmat als fets, aportant-hi moments de pur homenatge al record i a la dada per al cinèfil aficionat al gènere. També cops d’humor, perquè Los muertos no mueren és una broma feta pel·lícula, i fins i tot amb complicitat entre els personatges i els actors que els interpreten, amb diàlegs que ens parlen del guió de la pel·lícula, mentre tot condueix a la sempiterna frase d’“Això acabarà malament”. Doncs esclar, s’ha desplaçat l’eix de la Terra, els morts es mengen la gent per berenar i sembla que arriba la fi del món. Això sí, a l’estil Jarmusch.