Crear i compartir

Tendra com una anciana que ho recorda tot amb una lucidesa que la fa lluir evocant la seua vida i les seues històries, que al seu torn és història del cine en essència. D’una saviesa senzilla, oberta a tothom, perquè Agnès Varda estimava les persones, els objectes, les platges, la imatge com a memòria viva; feminista i lliure, carregada de sensibilitat i talent.

Agnès Varda, morta el 29 de març d’aquest mateix any als 90 anys, realitza un testament sincer i obert a tothom, tant a aquells que coneixen la seua trajectòria com als qui la coneixien poc, i els parla i ens parla dels seus èxits i fracassos, de la seua forma d’entendre la vida i l’art, d’extractes dels seus treballs més representatius, de la seua intimitat, del seu amor de tota la vida –el realitzador Jacques Demy, que va morir el 1990–, de la seua passió que no va ser altra que filmar persones i paisatges, carrers i moments, tant històrics com comuns.

Aquestes pel·lícules meravelloses com Cleo de 5 a 7, rodada en temps real; Sin techo ni ley, traient tota la ràbia de Sandrine Bonnaire; Los espigoladores y la espigoladora, veritable joia cinematogràfica; Jane B. por Agnès V., en un joc còmplice amb la seua amiga Jane Birkin, i així seguint una línia conseqüent, professional des d’aquella Nouvelle Vague fins al moment d’asseure’s davant l’espectador i rememorar tota una vida, els seus records i anècdotes, la seua manera d’inspirar-se, de crear, de compartir.

Varda, al filmar el documental Caras y lugares al costat de Jean René, fotografiant homes, dones i animals i convertint-los en grans murals per pobles i racons, éssers anònims que, tanmateix, guarden històries, va aconseguir el 2017 un reconeixement actualitzat, va captivar amb aquesta dolçor d’àvia culta i sensible oberta a noves tècniques, trista i alegre en la tardor de la seua vida, i l’Oscar honorífic rebut aquell mateix any la van tornar a col·locar on sempre va estar encara que molts no ho sabessin, vanita vanitatis, com diu ella mateixa quan es mostren els seus premis que es van ocultant sota la sorra.

Va ser una excel·lent fotògrafa, d’una sensibilitat enorme, va realitzar magnífiques videoinstal·lacions i documentals. Agnès Varda era una creadora infatigable, es va moure entre dos segles al costat de grans figures de la cultura amb majúscules, i amb Varda por Agnès ens regala un epíleg delicat i afectiu, tranquil com aquestes platges que adorava, acomiadant-se davant del mar, sense soroll, com només saben dir adéu aquells i aquelles que encara sense pretendre-ho deixen una profunda empremta darrere seu.