L'amor amagat

Són detalls senzills, discrets, els que es van succeint al llarg d’aquesta pel·lícula d’amor adolescent, però conformen tota una mirada entorn d’un abans i un després, aquell punt d’inflexió juvenil que separa un estiu qualsevol al poble amb la colla, a la piscina, a l’aire de la nit assossegada, d’aquell moment de la iniciació al despertar-se els sentits, a quedar corprès d’algú que sembla especial perquè és una peça discordant d’un temps estival més, perquè aquesta persona significa el canvi, el descobriment de la pell de l’altre, de sentir-se protagonista d’una història que anuncia que aquest serà un temps inoblidable.

La vida sense la Sara Amat, adaptació de la novel·la de Pep Puig, la dirigeix Laura Jou sabent modelar els seus personatges perquè tot tingui aire de veracitat, traient-se de sobre qualsevol indici de ximpleria pueril, sense centrar-se en les vides dels grans i els seus drames.

Ens remet a la dècada dels 80, en aquell estiu que un noi de ciutat passa unes setmanes amb la seua àvia, un noi penjat de la Sara, una jove que desapareix i que causa commoció al lloc, buscada per la Guàrdia Civil, obrint aquest pòsit de tragèdia que tanmateix canvia quan la Sara s’oculta a l’habitació del noi, formant aquest espai on dos éssers tindran el seu petit lloc per conèixer-se abans que la vida els separi creant un pòsit de nostàlgia que els ha d’acompanyar quan es recordin l’un a l’altre.

Destaquen els seus protagonistes, la bona fotografia de Gris Jordana i amb prou elements com per sentir-la no com una simple història d’amor adolescent, sinó com aquell moment fugaç que esdevé perdurable.