Els vincles afectius

És vell, això que la família no es tria, i per aquest motiu ens trobem amb germans equidistants en personalitat, en visió de la vida, i cada un amb els seus desitjos i les seues frustracions, les seues diferències socials i emotives. Però existeix un vincle que difícilment es deteriora, un vincle de sang que malgrat desavinences sempre acaba per atansar-los, per mantenir una tendència a estimar-se i a salvar obstacles, com els que ens mostra l’actor i director Jean-Paul Rouve, que es guarda el paper d’un d’aquests germans que es reuneixen puntualment davant la tomba dels seus pares per comentar els seus estats d’ànim, els seus problemes, les seues sempre salvables desavinences. A Lola y sus hermanos, cada un porta les seues sensibilitats a sobre, com la mateixa Lola, advocada de divorcis que troba l’amor en un client i anhela ser mare; Benoît, oculista a qui el matrimoni mai no se li ha donat bé i que ara té la seua tercera esposa embarassada, i Pierre, separat, expert en demolicions a qui un error l’ha deixat a l’atur. La pel·lícula ens parla de la quotidianitat, de personatges corrents amb els seus motius personals, uns de més còmics que d’altres, ja que estem davant d’una comèdia dramàtica amb bons sentiments amb un denominador comú: la voluntat, el suport familiar per superar tant les crisis del dia a dia com les que naixen entre ells a causa dels seus propis caràcters. I és que Lola y sus hermanos és una pel·lícula amb vocació de ser de tot arreu, però marcada per l’estil francès de Rouve, d’aquelles històries a les quals tant partit li saben treure. Apel·lant a les bones intencions, que tot funcioni perquè no et fastiguegin el dia, i això s’agraeix.