El poeta i la neu

Un reconegut poeta és convidat a passar uns dies en un hotel i demana als seus dos fills, de qui es va desentendre quan eren petits, que el vagin a veure ja que té el pressentiment d’una mort propera. Un dels fills és un cineasta que ha iniciat el camí de l’èxit, l’altre està en tràmit de separació matrimonial. Al mateix hotel s’allotja una jove l’amant casat de la qual l’ha abandonat i és consolada per la seua amiga. Aquests són els personatges d’aquesta personal pel·lícula del coreà Hong Sang-soo, cineasta de gran prestigi, un home que s’endinsa amb subtilesa pels racons més profunds de l’afectivitat, de les ferides del desamor, de la solitud, de les emocions quotidianes, d’allò que mostren els silencis i amaguen les paraules, tot això plasmat amb gran solidesa narrativa. A El hotel a orillas del río els personatges es mouen per separat i es troben de manera casual, formant dos històries diferents que es desenvolupen paral·lelament davant d’un paisatge blanquinós, nevat, gèlid i en el qual la textura té un to nivi, tant si s’observa des de l’exterior com a través de les finestres d’un espai en el qual els diàlegs cobren forma, on s’acumulen preguntes i respostes, algunes de les quals es dilueixen com en un somni, el somni que atrapa quan no existeix el temps. El director de la meravellosa En la playa sola de noche mostra un home atret per la bellesa que té al davant, com també les fissures anímiques, la vanitat que no ens serveix per a res, el desassossec que produeix l’abandó, la recerca d’una pau interior perduda que embriaga com el licor o el poema llegit en una nit freda que, al seu torn, marcarà el final de les coses viscudes.