Com una bola de neu

Com una minúscula i insignificant bola de neu que va girant sobre si mateixa costa avall i va fent-se cada vegada més gran fins a assolir per acumulació unes dimensions no controlables, altament perilloses. Així succeeix quan s’utilitza com a metàfora a la vida entorn d’un fet que no passaria de petit escàndol, i si es prefereix d’un acte socialment mal vist, i que per una successió d’esdeveniments deriva en un drama que escapa a la raó, que va involucrant i encadenant persones en una espiral que sembla que no té fre.

Los informes sobre Sarah y Saleem és una pel·lícula que parteix de fets reals, i per això sembla encara més infortunada quan narra una relació extramatrimonial entre un palestí i una israeliana. Unes trobades sexuals que es prenen amb certa precaució, però condemnats per un simple cop del destí.

El realitzador Muayad Alayan es mou entre aquestes dos parts dividides i enfrontades socialment i políticament, en una quotidianitat opaca, trista, de territoris controlats i de dos bàndols irreconciliables.

Utilitza aquesta relació furtiva per activar una bomba de rellotgeria emocional, perquè els amants pateixin unes conseqüències duríssimes sense voler entrar a enjudiciar-los, sinó fent-los protagonistes d’uns fets que els van asfixiant, que els marcaran ja no només per pertànyer a un costat o a l’altre, sinó per errors i equivocacions tant personals com de les forces governamentals.

Saleem, que treballa de repartidor en una fleca, i la seua esposa embarassada tenen problemes econòmics, així que no dubtarà a acceptar una feina de repartiment nocturn que li ha aconseguit el seu cunyat, sense saber pràcticament res del material que creua entre les parts en conflicte, fins que és detingut per una acusació falsa que es converteix en una cosa molt més seriosa, més severa.

Sarah està casada amb un militar d’alt rang israelià, un membre que lluita contra el terrorisme a la zona, i que a través d’una investigació arriba amb ràbia infinita a conèixer un temps d’infidelitats.

L’esposa de Saleem pren decisions amb gran honestedat dins d’aquesta voràgine en què tot s’entremescla i que gràcies a un guió sòlid i precís a càrrec del germà del cineasta, Rami Alayan, discorre fred i determinat cap a l’inevitable, i mostra d’aquesta manera un ambient opressor, on tot està sota sospita, on aquesta sensació de tristesa, de carències, deriven en un complex entramat, en una trampa de la qual resulta pràcticament impossible sortir indemne, i deixa pel camí ferides obertes.