La guerra a la pell

Aquesta pel·lícula de valor desesperat la dedica el realitzador Sam Mendes al seu avi, cap de l’exèrcit britànic combatent a la Gran Guerra. De les seues històries explicades, d’una èpica terrible, Mendes porta al cine la de dos joves soldats que hauran de creuar un sol dia la devastada terra de ningú i territori enemic per traslladar un missatge i evitar així que centenars d’homes vagin cap a una trampa i a una mort segura.

Mendes recorre a consecutius plans seqüència, a les ostentacions de càmeres innovadores per explicar-nos aquesta història de guerra i destí, aconseguint una notable perícia, tal com va fer Hitchcock a La soga o Welles amb Touch of evil, i col·loca dos joves i solvents actors sense ego d’estrelles en el cor de la por, en l’essència de la crueltat, dos personatges al llindar de l’esgotament físic i psíquic.

Des de les escenes inicials recorrent les enfangades i llardoses trinxeres, que guarden analogia amb les del coronel Dax a Camins de glòria de Kubrick, o amb les històries gràfiques del gran Tardi a Varlot Soldat o C’était la guerre des tranchées, passant per les traçades en un poble enderrocat i en flames on a cada pas aflora el perill, fins a arribar a la visió d’un soldat esgotat entre onades d’infanteria en un atac suïcida, 1917 es posiciona com una de les pel·lícules entorn d’aquesta tragèdia que és la guerra més poderosa, més anguniosa, vigorosament filmada, per mostrar la por, acompanyant un relat en el qual els sentiments i l’horror estan clavats en la mirada i en l’aguda respiració. Un manifest heroic entorn d’éssers humans que en el fons tan sols anhelaven tornar vius a casa.