El depredador caçat

La carrera del realitzador Jay Roach, responsable de les entregues d’Austin Powers i més especialitzat en el gènere còmic, s’ha anat decantant per un cine purament polític, tant des d’un context històric, com All the Way (2016), entorn del president Lyndon B. Johnson i la llei de Drets Civils a la dècada dels 60; com a El juego del cambio (2011), mostrant les eleccions presidencials entre Obama i McCain i l’aparició en escena de la ultraconservadora Sarah Palin; o Trumbo, la lista negra de Hollywood (2015), entorn de la “caça de bruixes” del senador McCarthy en la indústria del cine als anys 40 i en l’assetjament i demolició d’un dels grans guionistes de l’època, Dalton Trumbo.

Ara, Jay Roach se centra amb El escándalo (Bombshell) en un dels casos més grans d’abús sexual d’un poderós personatge, un intocable de la informació com Roger Ailes, creador del canal Fox News, de la poderosa cadena conservadora de Rupert Murdoch.

La història és atrevida, ja que no juga a mostrar personatges ficticis sinó un fet que va aixecar nafres en temps en què Donald Trump aspirava a la Casa Blanca i que va servir en bona mesura per posar-se a caminar el moviment #MeToo.

La pel·lícula se centra en tres personatges femenins de la cadena, presentadores que van ser objecte de pressió per part d’un depredador intel·ligent, calculador, amenaçador, que sota el seu aire de tutelatge durant anys va utilitzar un bon nombre de dones per satisfer els seus instints.

A nivell narratiu, El escándalo avança cap a una sola direcció i es va teixint a mesura que s’acorrala un home amb tot el poder al seu abast.

Però és en aquest mateix eixam dins de la irreductible Fox, el temor a la represàlia i en una lluita desigual, quan la pel·lícula en ocasions perd aquesta força que emana de la rebel·lia d’una de les víctimes d’Ailes quan decideix portar-lo a plet, quan lluita per destapar i fer visible aquest monstre, així com del paper que juga una veterana presentadora que va patir assetjament anys enrere, i una jove que és l’última a viure aquest malson. Això vol dir que són les tres actrius, Kidman, Theron i la jove Robbie, les que eleven el film gràcies a les seues interpretacions quan el guió comença vacil·lar, sense oblidar un veterà John Lithgow, portentós en un rol de malsana personalitat.

Una altra mostra més d’un cine atrevit a l’hora de fer crítica i mostrar ferides i cicatrius polítiques o morals. Una cosa que xoca frontalment amb l’establishment americà.