Matar un rossinyol
La crítica de
Cuestión de justicia País: EUA, 2019. Director: Destin Cretton. Intèrprets: Michael B. Jordan, Jamie Foxx, Tim Blake Nelson. Cine: JCA Alpicat.
El 1962, el realitzador Robert Mulligan va adaptar al cine la famosa novel·la de l’escriptora Harper Lee Matar un rossinyol.
Una pel·lícula extraordinària sobre un ciutadà de color en un petit poble d’Alabama amb marques racistes a flor de pell, acusat injustament de violar un dona blanca, i la seua defensa per part d’un advocat íntegre com era aquell Atticus Finch interpretat per Gregory Peck, enfrontat a una societat segregacionista i tancada vista també a través dels ulls infantils dels fills de Finch.
Era una història de les terres del sud, amb profundes arrels d’odi. Un lloc injust, arbitrari i amenaçador tant per als habitants de raça negra com per a aquells que gosaven protegir-los.Cuestión de justicia s’atansa molt a aquella història i ens porta al mateix lloc, a l’Alabama de la dècada dels noranta, on encara estaven ben presents els estigmes de la segregació racial com una ferida que no deixa de supurar.
A aquest escenari arribarà un jove advocat llicenciat a la prestigiosa Universitat de Harvard, un afroamericà que ha pogut estudiar en tan selectiu lloc havent sortit del no-res.
Renunciant a feines més lucratives, la seua vocació serà donar visibilitat als condemnats al corredor de la mort, per la qual cosa munta una oficina d’assistència gratuïta amb una activista dels drets civils.
El cas més rellevant d’aquest jurista serà el de demostrar la innocència de Walter Johnny D McMillian, un senzill treballador fuster negre acusat d’assassinar una jove blanca.
Basada en fets reals, Cuestión de justicia s’interna en els considerables errors de la causa, en un expedient que confirma a simple vista la manipulació, la falsedat de proves i testimonis, la ràbia de l’aparell legal cap a un home negre i, per tant, cap a tots els de color que es troben esperant l’execució ja que són aclaparadora majoria.
Una lluita desigual en un procés judicial amb tot l’aspecte de farsa i la tenaç batalla contra l’impossible marquen una pel·lícula que reconstrueix tot un estudi sociopolític sobre una estructura legal injusta i partidista, i es converteix en un al·legat contra el racisme i la pena de mort, assolint moments veritablement emotius i unes interpretacions que respiren autenticitat.
Tot plegat converteix Cuestión de justicia en un altre exemple que demostra que el cine és una eina molt vàlida com a amplificador crític per sacsejar consciències contra causes inacceptables i lamentablement encara plenament vigents.
