Aquí hi caben tots

La pel·lícula és desinhibida i alegre. Sense complexos i prejudicis, fa de la seua agosarada fórmula escrita per quatre guionistes –inclòs el director– una amalgama de formes de veure l’activitat sexual en diversos personatges que no es plantegen, tret d’en algun cas aïllat, l’amor. El sexe com a exemple que en alguna cosa hem evolucionat, que tot és més simple, que els tabús són cosa del passat que desterra cansaments conjugals, curiositats que passen de ser mentals a convertir-se en realitats i a provar noves fórmules o, simplement, a sortir d’abandons i solituds. Aquella pel·lícula de Manuel Gómez Pereira titulada ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo? curiosament té en la de Paco Caballero el seu màxim exponent. Fins i tot el títol del llibre de contes de Raymond Carver De qué hablamos cuando hablamos de amor també seria oportú per a aquest treball coral on tot el repartiment li posa ganes –sense doble sentit– i pel qual desfilen noms molt reconeixibles al panorama del cine espanyol com Álvaro Cervantes, Carlos Cuevas, María León, Miki Esparbé, Ana Millán, Verónica Echegui, Adrià Collado i un llarg etcètera, bona part dels quals posats en històries de swingers molt diverses al Club Paradiso, de sopar de matrimonis amb plans per intentar noves sensacions; de cosins molt propers, molt, o d’amigues buscant un anell de compromís perdut en la gresca de la nit anterior. Un film que segueix la línia d’aquella Kiki, el amor se hace de Paco León, amb cròniques diferents al voltant del sexe i en to de comèdia. Aproximacions i distanciaments, vocació alliberadora i aquí, amb tocs discursius un pèl ingenus però perdonables. En definitiva, pel·lícula per passar una bona estona, i que consti que això tampoc va amb 

L

a

pel·lícula és desinhibida i alegr

e

.

Sense

complexos i prejudicis

,

fa de la seua agosarada fórmula escrita per quatre guionistes –inclòs el director

– una amalgama de formes de veure l’activitat sexual en diversos personatges que no es plantegen, tret d’en algun cas aïllat, l’amor.

El sexe com a exemple que en alguna cosa hem evolucionat, que tot és més simple, que els tabús són cosa del passat que desterra cansaments conjugals, curiositats que passen de ser mentals a convertir-se en realitats i a provar noves fórmules o, simplement, a sortir d’abandons i solituds.