CRÍTICADECINE
L'equip més descarat de la Marvel
El vessant portentosament visual es dona la mà amb una història amb diverses ramificacions, en la qual cada un dels protagonistes té el seu àlbum de records, la façana d’heroi forçós que guarda un cor sensible i dedicat a salvar un amic posant en risc la vida pròpia i, de passada, a l’univers del malvat de torn exercint de Déu, convençut que els seus errors són veritablement l’embrió de la perfecció.En gairebé tres hores de metratge ens tornem a trobar amb aquest grup d’éssers peculiars avançant cap al que sembla ser el tancament d’una trilogia que ha posat els herois de Marvel en el costat més gamberro per a gaudi del personal amb personatges amb carisma, i en què l’os rentador Rocket es converteix aquí en l’eix central que sustenta aquest lliurament.En realitat, aquesta banda tan marginal com variada sobreviu gràcies a les seues pròpies emocions, que basculen entre la gràcia i el dramatisme, i on cap fins un cameo de Sylvester Stallone. Necessari? Doncs no, però tant hi fa. L’important són els mons destruïts, la lluita entre el bé i el mal, els traumes personals i el sentit de l’amistat més enllà de les estrelles. Això sí, al ritme d’una potent banda sonora i ganes de donar el que els seus fans demanen i agraeixen.