Els éssers estimats

LA HIJA ETERNA

Una cineasta busca la inspiració que li permeti escriure un guió que naix d’un amor sense límit cap a la seua mare. Per això, decideix visitar l’antiga casa familiar reconvertida en un hotel de victoriana atmosfera, on sembla que només tindrà a elles dos com a únics hostes. Joanna Hogg planteja una història de pura ambientació gòtica, en la qual una inquietant banda sonora para atenció a la solitud dels passadissos, al cruixir de la fusta centenària, a aquests finestrals que reflecteixen siluetes fantasmagòriques, i que, a través d’ells, es dibuixen jardins solitaris i estàtues entre la boira.La fotografia d’Ed Rutherford ens trasllada a aquest entorn tan familiar que autores com Elizabeth Gaskell, Charlotte Rydell o escriptors com Sheridan Le Fanu, Henry James o el gran Charles Dickens van saber portar a dalt de tot de la literatura plena d’espectres.La hija eterna és una pel·lícula delicada, amb més sentiment que suspens, ja que el que hi habita és afecte i tristesa d’una filla davant de l’evocació d’una mare i els seus plecs de memòria compartida. No apel·la al terror, ni ho pretén, ja que el misteri és per si mateix el temps que s’entrecreua entre mare i filla, i no en presències fantasmals.Destaca la tasca actoral de Tilda Swinton en un doble paper que interpreta amb precisió, utilitzant les seues eines emocionals d’una manera profunda i enigmàtica perquè la pel·lícula avanci pausadament amb aquesta connexió d’emocions, quan sabem que el record és molt més fort que els vius i que els morts.